dimecres, 20 de maig de 2009

Darwinius, missing links i el perquè de tot plegat


En un atac de bogeria noctura, avui no se m'ha ocorregut una altra cosa que crear un blog... A veure quant trigo a penedir-me'n...

Els motius que m'han dut a cometre tal monumental tonteria segurament són complexos i difícils d'entendre fins i tot per mi mateix, però en bona part es poden resumir com una mena d'indignació continguda, relacionada amb la publicació d'un article a PLoS ONE on Franzen et al. (2009) descriuen Darwinius masilae, una nova espècie de primat adapoïdeu de la família dels Notharctidae. La repercussió mediàtica que ha tingut aquesta publicació ha estat sorprenent... però si fins Google ha dedicat el seu logo d'avui al nou fòssil!!!


La pregunta és: n'hi havia per tant? Doncs depèn... Potser la importància dels descobriments tecnològics es pot mesurar en termes objectius: quantes vides salvarà una nova vacuna, quin són els darrers progressos en la cura del càncer, etc. Però la paleontologia no serveix per altra cosa que no sigui enriquir-nos a nivell de coneixement (noble empresa, sens dubte), i aquest enriquiment personal no es pot mesurar de forma gaire objectiva. Tot depèn de l'interès que desperti en la gent.

El cas és que he aquesta nit he acabat anant de convidat a les notícies noctures de Barcelona Televisió, en qualitat d'"expert del dia" (expert en primats fòssils, concretament), per a respondre preguntes sobre el bitxo en qüestió. Sap una mica de greu anar als mitjans a parlar dels descobriments d'altri, en compes dels propis. Però he accedit a fer-ho en tant que considero bàsic socialitzar el coneixement científic... Potser molts dels meus col·legues no se n'adonen, però la nostra utilitat (a nivell social, em refereixo) depèn de l'interès que siguem capaços de despertar en la gent! Així com les administracions financen la nostra recerca, és (o hauria de ser) la nostra obligació ètica contribuir a socialitzar aquests coneixements. He d'admetre que m'ho he passat la mar de bé durant l'entrevista, en la qual he intentat contextualitzar el descobriment i la seva importància en la seva justa mesura.

Les dues meitats de l'holotip de Darwinius masilae, reproduït a partir de la Figura 1 de Franzen et al. (2009).

El fòssil en qüestió és espectacular. Un esquelet pràcticament complet d'un primat de l'Eocè, fa uns 47 Ma, preservat exquisidament gràcies a les particulars condicions del jaciment de preservació excepcional de Messel (Alemanya). Els esquelets complets són freqüents en aquest jaciment, però els primats fòssils, fins i tot a Messel, són rars. I aquí rau la importància del descobriment.

Lamentablement, m'he hagut de passat gran part de l'entrevista desmentint els titulars que s'han publicat en els mitjans, i que, us ho asseguro, no es desprenen en absolut de la lectura de l'article. Que si es tracta de la baula perduda... Que si és un element clau en l'evolució humana... Fins i tot s'ha arribat a dir que seria la forma de transició entre els mamífers i els primats (com si fes falta algun fòssil per arribar a la conclusió que els primats són mamífers!).

No sé si aquesta distorsió tan manifesta de la informació és atribuïble als autors de l'article, als periodistes, o a tots plegats (opció, aquesta segona, gens descartable, donada la magnitud de la tragèdia). El fet que se n'estiguin preparant múltiples reportatges segur que ha contribuït, però és que les declaracions del naturalista i documentalista britànic David Attenborough (recollides per LifeNews) són palesament excessives: "la petita criatura ens mostrarà la nostra connexió amb la resta dels mamífers" o "La baula que fins ara hauríen dit que estava perduda... ja no està perduda". Ufffff!

Sigui de qui sigui la culpa, és lamentable haver de recorrer a manipulacions informatives per donar(-se) autobombo i plateret... L'honestedat (científica, en aquest cas) acaba sent una eina molt més profitosa, em fa l'efecte. Quan els paleontòlegs troben un fòssil espectacular, com podria ser Tiktaalik roseae (una forma de transició entre els peixos i els tetràpodes; vegeu Daeschler et al., 2006), a ningú se li ocorre justificar la seva importància en base als humans. Però ai las, en el cas dels primats, la temptació antropocèntrica deu ser massa forta, i algú, en el procés que mena des de l'article original als posts d'internet o inclús a les notícies dels diaris, no pot evitar d'afirmar que és "la" (sí, sí, en singular) baula perduda de l'evolució humana.

Reconstrucció de Tiktaalik roseae, un exemple de les incomptables formes de transició que trobem al registre fòssil, que en aquest cas il·lustra la transició entre els peixos sarcopterigis i els tetràpodes. Imatge d'Arthur Weasley reproduïda a partir de Wikimedia Commons.

Als evolucionistes no ens agrada la noció de baula perduda, perquè l'evolució no és un procés lineal, sinó més aviat un procés de tarannà arbustiu, en què el canvi al llarg del temps se solapa amb la diversificació dels llinatges. No hi ha una única baula perduda i, de fet, estrictament parlant hauriem de referir-nos a "formes de transició" en comptes de "baules perdudes". Darwinius dista molt de ser una forma transicional com podria ser Tiktaalik o l'arxiconegut Archaeopteryx, però ni que ho fos, no calia recórrer a l'evolució humana per justificar-ne la importància.
L'holotip de Darwinius és un fòssil espectacular, per la seva complitud i preservació excepcionals, que sens dubte contribuirà de manera important a la recerca paleontològica sobre l'evolució dels primats, i que ens ajudarà a conèixer com eren els primats d'Eocè i quines són les relacions de parentiu entre diversos grups de primats... Quina necessitat hi havia de vendre la moto?

Sisplau, no menystinguem la gent del carrer que s'interessa pels fòssils i l'evolució, i que s'apassiona per la bellesa dels fòssils i el coneixement que atresoren... Són molts més del que nosaltres, els científics paleontòlegs, sovint arribem a copsar; i ni que fossin una minoria (cosa que dubto), es mereixerien igualment un tracte honest. Deixarem algun dia de mirar-nos el melic?

Seguirem informant...


Referències:

Daeschler, E.B., Shubin, N.H., and Jenkins, F.A., Jr. (2006). A Devonian tetrapod-like fish and the evolution of the tetrapod body plan. Nature, 440:757–763. doi
:10.1038/nature04639 pdf

Franzen, J.L., Gingerich, P.D., Habersetzer, J., Hurum, J.H., von Koenigswald, W., and Smith, H. (2009). Complete primate skeleton from the Middle Eocene of Messel in Germany: Morphology and paleobiology. PLoS ONE 4: e5723. doi:10.1371/journal.pone.0005723 pdf

7 comentaris:

  1. Molt be!

    M'encanta la darrera frase!!!

    Els recercaires a vegades ens passem una mica d'autisme i no entenen que s'ha de perdre una mica de rigor per arribar a la gent... i que despres ens doni suport.

    ResponElimina
  2. Bueno, bueno.
    David, ¿tú también has sucumbido al ímpetu bloguero de los últimos meses?

    Benvenut!

    ResponElimina
  3. Benvingut a la blogosfera David!
    Ja dedicaré un post a aquest nou blog!
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Ei, moltes gràcies a tothom pel suport!!!

    Y sí, Manuel, he sucumbido al ímpetu bloguero... No es que me quiera erigir en desfacedor de entuertos paleontológicos, pero en parte es culpa de la indignación que me causó el tema del monillo este de Messel. Aunque me lo pasé bien yendo a la tele a desmentir algunas de las barbaridades que se han dicho, francamente, pienso que estas burbujas simpre acaban por estallar y a la larga nos perjudican a todos.
    Saludos!!!

    ResponElimina
  5. Felicitats per aquest nou blog! ara te fique en el meu i et dedicaré un post!

    ResponElimina
  6. Interessant reflexió, la de no menystenir als ciutadans! De fet, la paleo té problemes més o menys seriosos en aquest àmbit.
    Potser no ha estat (ni és, de moment) gaire permeable a professionals d'altres àmbits que s'encarreguin de divulgar el que els investigadors treballau...La manca d'equips interdisciplinars és un problema, des del meu punt de vista.

    Som del parer que la paleoantropologia se ven ella tota soleta per un tema d'identificació social amb l'objecte d'estudi. Per això me pareix lògic que a vegades se recorri als tòpics de la baula perduda (sense justificar aquests senyors), perquè sembla que és l'única forma de copsar l'atenció d'una societat que té molts entreteniments per ocupar el temps lliure i que, a més, no està "entrenada" per valorar els avanços en investigació paleontològica.

    Bona iniciativa, la del blog, per rompre barreres!

    ResponElimina
  7. Per sabre on anem tenis que saber d'on venim, jo només soc alumna de batxillerat i sincerament em falta molt per estudiar, però això no m'impedeix ser curiosa i buscar informació sobre el nostre passat.
    Ma vingut de molta ajuda el teu bloc.
    Les meves sinceres felicitacions.

    Alma, Formentera.

    ResponElimina